06 Abril 2018

Stevan Karapandzic, la jove promesa del bàsquet serbi que va despuntar al MICBasketball

Competitius. Aquesta és la paraula que més bé podria definir als serbis, com a mínim als jugadors d’aquest país balcànic. Stevan Karapandzic (17 anys i 189 centímetres) no és l’excepció i, com a bon jugador serbi, sempre té entre cella i cella guanyar.

Dins de l’entrevista el vam poder veure tranquil, parlant pausat – igual que quan es desenvolupa a la pista – però sobretot, amb les idees clares i desprenent una confiança en ell mateix brutal.

Després de la disputa de la final contra el Bàsquet Girona, el playmaker no es va sorprendre de la dificultat i nivell del rival dient que “M’ho esperava. Havíem escoltat que per guanyar aquest torneig necessitaríem mostrar la nostra millor versió. Penso que hem jugat amb energia durant tot el partit. La clau crec que ha estat fer el nostre joc, que ens ha servit per aconseguir el triomf, que és el més important”. Personalment, el base creu haver estat “jo mateix”. 11 punts, 9 rebots, 3 assistències i 21 de valoració a la final donen credibilitat a les seves paraules.

Tanmateix, el que més cal destacar és la seva manera de jugar. El base de 17 anys no li tremola el pols en les grans cites, ni jugar davant d’un miler de persones ni sortir per a la televisió. Quan té la pilota sembla que aquesta sigui una extensió del seu cos, controlador del tempo del partit, organitzador, líder, bon defensor i amb facilitat per veure l’anella. Que només us ho creureu amb dades científiques? Doncs posem-hi números. A la fase final 21 punts i 22 de valoració a quarts contra el JAC Sants; 20 punts, 9 rebots i 26 de valoració contra Zentro Basket Madrid a semifinals, més els números del partit decisiu esmentats unes línies més a dalt. Ah, i amb bons percentatges en el llançament. 79% en tirs lliures, 50% en tirs de dos i 46% en tirs de tres. Per a tot això, escollit en el cinc ideal de la categoria U18 i MVP. No cal dir res més.

Karapandzic no només va rendir i va jugar al 100% a la final, sinó que des del primer dia ell i el seu equip van mostrar el caràcter competitiu que tenen els jugadors serbis. “En aquest torneig hi ha bons equips, vull un rival fort” referint-se a la prèvia dels quarts de final. “Vull guanyar-lo (el torneig), evidentment”. Dit i fet. El conjunt de Belgrad va derrotar tots els seus rivals per una mitjana de 29 punts de diferència, un escàndol.

Tampoc sorprèn que la promesa sèrbia fes un bon torneig, hi ha treball al darrere i motius de pes. L’estiu passat va formar part del combinat serbi U16 a l’Europeu de Podgorica, Montenegro. En aquella edició, la seva selecció va quedar tercera en vèncer a Croàcia i, ell, va ser el màxim assistent de la competició amb 5,1 assistències per partit. No sabem si arribarà a la selecció absoluta del seu país, però el que si sabem segur és que participarà en el Mundial U17 d’Argentina, ja que ell mateix ens ho va confirmar a l’entrevista.

A més de l’àmbit internacional, el talentós base també va parlar-nos del seu present al KK Partizan. Preguntat per si ja ha entrenat o debutat amb el primer equip, l’Stevan va dir que “encara no, però sí que he entrenat i jugat amb l’U18” – és a dir, amb nois un any més grans que ell, el júnior A –.

Com a tot jugador jove, Karapandzic també té un jugador referent on emmirallar-se i aprendre per millorar el seu joc. “El meu jugador serbi preferit és Nemanja Nedovic perquè és un base molt atlètic i m’agradaria ser com ell” va concloure.

Acompanyant al jugador, hi havia el delegat de l’equip Dule Karavesovic, a qui vam aprofitar per preguntar-li de primera mà en què es basa el famós mètode d’entrenament serbi. “Ara mateix ells no juguen amb sistemes. Ells tenen marge per poder crear-se els seus moviments i millorar les seves habilitats de forma individual. Quan siguin sèniors ja jugaran amb sistemes que els obligaran a moure’s d’aquí cap allà. Nosaltres els empenyem a què es creïn en tots els aspectes del joc”.

Article de Marc Tresserras